dimecres, 24 de desembre de 2008

dijous, 5 de juny de 2008

LLAC NEGRE (PALLARS SOBIRÀ)



L'estany Negre de Peguera esta situat a 2.355 m. d'altura. i es troba arraconat al capdamunt de la seva coma, entre el pic de Montanyó, el pic de Mainera i el serrat que el separa del riu de Peguera. La seva presa te 15 m d'altura i una capacitat de 1 Hm3.

LLACS VAL D'ARAN (LLAC ERA RESTANCA-VAL D'ARAN)

L'estany d'Era Restanca, ubicat a 2007 metres d'altitud, el que s'encarrega de recol-lectar les aigües que provenen del circ lacustre de Rius, muntanya amunt, i de recanalitzar-les, a través de la presa, cap el centre de la vall.
Pels voltans, més enllà de les restes deixades per la construcció de la presa, hi ha alguns pins negres i arbustos d'alta muntanya que són els únics que resisteixen la dura climatologia d'aquesta zona ten elevada.

RIALB (LA NOGUERA)

La presa, situada entre els municipis de Ponts i Oliana, fa 101 metres d’alçada i les seves obres van començar el 1991. El pantà podrà embassar uns 402 hectòmetres cúbics d’aigua. Proveirà l’aigua de rec del canal d’Urgell i, un cop estigui construït, del canal Segarra-Garrigues. Es va inaugurar el febrer del 2000.

CAVALLERS (ALTA RIBAGORÇA)

L'embassament de Cavallers o Estanys de Tor, pertanyent a la conca fluvial de la Noguera Ribagorçana i amb una capacitat de 16 hectòmetres cúbics, fou construït l’any 1960. L’embassament té una superfície de 47 ha. Es troba a 1860 m d’altitud i la seva presa, de 70 m d’alçada i 360 m de longitud és del tipus anomenat de contraforts. En els anys 1996-2006 la mitjana de capacitat que ha presentat és de 10 hm cúbics o sia un 62,50% de la seva capacitat.

LLESP (ALTA RIBAGORÇA)

El pantà de Llesp és un embassament construït amb finalitats hidroelèctriques que rep les aigües de la Noguera de Tor.
Es tracta d'un embassament de muntanya mitjana que destaca pel fet de situar-se en una vall oberta, favorable al desenvolupament de la vegetació de les vores. L'espai ocupa poc més de 30 hectàrees de superfície i es localitza aigües avall del nucli de llesp.

BASERCA Ó SENET (ALTA RIBAGORÇA)

Plegaments i erosions han donat lloc a una sèrie de valls laterals. Les més destacables per la seva mida són: la vall del Mulleres (o Molières), amb tres estanys i on neix el riu Noguera Ribagorçana i, enfrontada a aquesta, la vall de Conangles. Immediatament al sud, la vall de Besiberri. Més al sud, i al costat oest de la vall de Barravés, hi ha la vall de les Salenques, i al mateix costat, tot seguit, la vall de Llauset, on a la dècada dels setanta es va construir una presa en un petit estany, que va esdevenir un gran embassament. Hi ha altres valls, fontanes i barrancs més petits (Fenerui, Gelada, de Riumalo, de Forcat, de Senet...).

SALLENTE (PALLARS JUSSÀ)

Central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento a Torre de Capdella, aprofita les aigües recollides per un gran xarxa de canals subterranis construïda a principis del segle XX. Aquesta xarxa de canals s’expandeix des de els llacs de Cubieso, Mariolo, Tort, Saburó, de Mar i altres mes petits. La central de Sallente-Estany Gento, és reversible, es a dir, pot bombejar l’aigua des de el llac inferior de Sallente, fins el superior del Estany Gento.

LLACS DE CABDELLA (ESTANY GENTO-PALLARS JUSSÀ)

Ruta que coincideix amb el traçat de l'antic carrilet utilitzat per al transport de materials i treballadors, començat a construir l'any 1912, que unia les obres hidroelèctriques que es feien a l'estany Gento (a 2.142 m) amb les de la cambra d'aigües de la central de Capdella (d'on surten les canonades que fan el salt d'aigua per moure les turbines) i l'estació de dalt del funicular de la central (2.136 m).

dimecres, 4 de juny de 2008

PORTBOU (ALT EMPORDÀ)

L'embassament de Portbou es dels mes petits que hi ha a Catalunya. L'altura de la presa es de 27 m i la seva capacitat es de 1< Hm3.

El seu entorn es un lloc ideal que convida ha anar-hi a fer una petita excursió i poder gaudir del seu entorn tot ell rodeixat de molta pineda.

LLACS D'ESPOT (LLAC D'AMITGES-PALLARS SOBIRÀ)

L'estany d'Amitges esta situat a 2.380 m. té una presa de 10 m. d'altura i la seva capacitat es de 11 Hm3.
Molt a prop hi ha el refugi d'Amitges. El fan servir molts excursionistes, dons esta en un punt mol bo per fer nit i continua fins les aigues tortes. El seu entorn es preciós, caminant des d'Espot hi ha unes 3 hores, però també uns 4x4 que fant viatges des d'Espot.

NÚRIA (RIPOLLÈS)

Es pot arribar a Queralbs, el punt d'origen d'aquesta excursió, amb transport públic: cal agafar el tren fins l'estació de Ribes de Freser (línia Vic-Puigcerdà) i, d'allà mateix, el clàssic cremallera de Núria fins a Queralbs.
L'itinerari comença a la Plaça del Raig, a l'entrada del poble de Queralbs, on hi ha una font i un plafó informatiu. Des d'allà podem començar a seguir els senyals del sender de Gran Recorregut, el GR11, que segueix el mateix recorregut.
Si seguim les franges blanques i vermelles del GR cap amunt, i no les abandonem, ens acompanyaran tot el camí fins el Santuari de Núria. Un cop agafat el camí, no hi ha gaires possibilitats de desviar-se: va seguint el riu (el creua un parell de cops) i la via del cremallera.
El camí va pujant per bosc i per indrets més rocosos, i en alguns trams s'obté unes vistes espectaculars. La pujada és constant i forta fins la Creu d'en Riba, un indret des d'on ja es divisa l'esplanada del santuari i l'embassament de Núria. A partir d'allà ja només queda baixar un quart d'hora en direcció al santuari, al centre de la vall, a 2000 metres sobre el nivell del mar.
Per tornar, podem baixar pel mateix lloc o bé, si estem cansats, agafar el cremallera des de Núria cap avall.

SANT MAURICI (PALLARS SOBIRÀ)

L'estany de Sant Maurici és un antic llac engrandit amb una presa situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Està situat a 1.910 m d'
altitud, al fons d'un circ d'origen glacial. Rep les aigües dels rius i torrents de Ratera, del Portarró i de Subenuix, mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d'Espot fins a la Noguera Pallaresa.
L'estany té uns 575 m de llarg per uns 150 d'ample, amb un volum d'aigua d'uns 2,6 Hm³, gràcies a una petita presa construïda per augmentar la seva capacitat.

BORÉN (PALLARS SOBIRÀ)

El pantà de Borén es un embassament constrüit amb finalitats hidroelèctriques que genera una zona estanyada de més de 12 hectàrees. Embassa les aigües de la Noguera Pallaresa, al sud de la població de Borén. Tanmateix, se situa en un tram de la vall d'Àneu força tancat i la vegetació pròpia de la zona humida es localitza únicament a la cua i en algun sector del marge dret.
Aquest factor, juntament amb les fortes oscil·lacions del nivell de les aigües, condiciona l'interès de l'espai com a zona humida. De fet, es limita únicament a la presència dels petits claps de salzeda (hàbitat d'interès comunitari; i pollancreda a la cua i marges de menor pendent.
Aquesta zona forma part de l'espai del PEIN "Alt Àneu".
.

ESCALES (ALTA RIBAGORÇA)

Construït l’any 1955 per produir energia hidroelèctrica i situat al peu de la carretera N-230 a l’entrada del Pont de Suert (l'Alta Ribagorça), l’embassament d’Escales, el més gran i emblemàtic de la comarca, ofereix una aigua cristal·lina i raconades de roca i aigua ideals per practicar-hi tot tipus d’ esports nàutics i activitats ludicoesportives com la pesca, l’esquí aquàtic i el piragüisme, entre d’altres.
Té una impressionant presa de contenció al costat de la qual hi ha unes escales excavades a la roca. A la cua de l’embassament, al peu de la carretera N-260, en direcció a la Pobla de Segur, apareixen les ruïnes del monestir cistercenc de Lavaix.

TORRASSA (PALLARS SOBIRÀ)

Municipi de 108 km2 de superfície, amb 320 habitants, està constituït per 13 nuclis de població. Destaca l’embas-sament de la Torrassa (nom que li prové de l’antiga i gran torre de guaita que existia en aquest indret) envoltat de camins aptes per a recorreguts amb bicicleta, senderisme i la practica de la pesca.
Al mateix embassament hi trobem instal·lacions per a la pràctica d’esports nàutics d’aventura i d’aigües tranquil·les, així com excursions a cavall pels voltants del llac. En aquest indret es pot veure el “MALL DE ROTLLÀ

TAVASCAN (PALLARS SOBIRÀ)

- Tavascan (cota 1100), receptacle final de totes les aigües, tant les utilitzades per les centrals com les superficials dels rius afectats, i que com a extensió del complex és punt d'inici del canal subterrani que va fins la central de Llavorsí, situada a 20 km.

GRAUS (PALLARS SOBIRÀ)

COMPLEX HIDRÀULIC DE L'ALT CARDÓS
El funcionament està totalment automatitzat i teledirigit des de la central de comandament de Fecsa/Endesa a Lleida, des d'on s'obren i tanquen les vàlvules i comportes, per regular l'aigua que farà moure les corresponents turbines. A les centrals no hi ha cap operari de forma permanent.

Les tres centrals del complex, permeten disposar de diferents variants de producció, que s'utilitzen en funció de l'energia que es vol obtenir, i de l'aigua disponible en cada embassament.
Hi ha un únic transformador que passa la tensió de generació de 11.000 a 220.000 volts.

Les característiques més significatives de cada central i la procedència de l'aigua que les alimenta son les següents:
- Tavascan Superior, disposa de dues turbines Pelton (molt apropiades en el cas de molta pressió i poc cabal), i funciona amb l'aigua (14m. cúbics/s) que li arriba del llac/embassament de Romedo de Baix situat a 2006 m ., portada pel canal de Romedo fins a prop de la vertical de la central a 1980 m .. Des d'aquest punt per mitjà d'una canonada de 1400 m de longitud, s'inicia el salt fins a la Caverna de Tavascan a 1100 m . d'altitud. És un salt de gairebé 900 m que fa que l'aigua que arriba a cadascuna de les dues turbines (7m. cúbics/s), tingui una pressió de 85 kg/cm. Després de ser utilitzada l'aigua va pel canal de desguàs fins l'embassament de Tavascan.

- Tavascan inferior, funciona amb aigua (14m. cúbics/s) provinent del embassament de Graus situat a 1352 m . d'altitud, que per mitjà d'una canonada de 800 m de longitud i un salt de 246 m , la fa arribar amb una pressió de 25 kg/cm a una turbina Francis situada també a la Caverna de Tavascan, i posteriorment va a parar al mateix canal de desguàs.

- Montamara (producció), funciona de forma alternativa amb Tavascan superior, utilitzant l'aigua que ve de Romedo inferior i en aquest cas les dues turbines Pelton receptores (8m. cúbics/s a cadascuna) es troben a una altitud de 1360 m . El salt és de 630 m i la pressió de 75 kg/cm. Una vegada utilitzada, l'aigua va al corresponent canal de desguàs i posteriorment al embassament de Graus.

- Montamara (bombeig), es una central reversible i durant la nit, fent servir els excedents energètics del sistema general (nuclears, tèrmiques etc.), bombeja aigua provinent de Graus (portada pel mateix canal que connecta l'embassament i la central) fins a Romedo inferior per tal de recuperar els nivells d'embassament. Per a dur a terme el procés, cada màquina (turbina i alternador) és acoblada per la part inferior a una gran bomba centrífuga, que bombeja 6,5m/s, des de la cota 1360 fins a la cota 2010. L'impuls inicial per desallotjar l'aigua existent a les canonades requereix una pressió de 100 kg/cm., obtinguda fent treballar les bombes amb les vàlvules de pas tancades.

CANELLES (NOGUERA)

Canelles és una d'aquelles centrals que impressiona. El camí que ve d'Estopiñan arriba per sobre de la presa i ens n'ofereix una magnífica i impressionant vista. És una presa del tipus de volta. Encaixada en una gorja, fa 150 metres d'alt i 80 d'ample. La vista des de la coronació és espectacularment indescriptible, no apta per a persones amb vertigen. No menys impressionant és la visió i la sensació que s'obté quan et col·loques just a davant, al peu de presa. Posar-te quasi a tocar amb els dits aquella mole de formigo, amb el pensament de tota l'aigua que hi ha darrera d'alló, t'acaba posant els péls de punta i et fa sortir corrents a falsament refugiar-te unes desenes de metres més enllà com si aquelles minses passes et poguèssin protegir de la trencadissa.

Però la central tampoc deixa indiferent. Entrar a la central significa endinsar-se pel túnel amb la llanterna a la mà. Encendre els primers llums que ens il·luminaran el passadís i de forma tènue la caverna que allotja la sala d'excitatrius. Una immensa sala que haurem de creuar per poder prémer els interruptors corresponents i encendre els tots els llums laterals i els de la volta. Però creuar la central és com enfrontar-se als molins de vent del Quixot. A mitja llum et reben les turbines girant amb aquell so peculiar. I el passadís de rajola fa un estret caminet entre l'excitatriu i un enreixat, que encara que és perfectament transitable, quan abaixes la vista i veus molt al fons sota els teus peus la canonada forçada que alimenta cada turbina, no et convida pas a caminar-hi per sobre.

SANTA ANNA (NOGUERA)

La Noguera Baixa ocupa una àmplia extensió de relleu pla o molt suau, tancat al nord per les sobtades serres prepirinenques.
Tot el conjunt és travessat pel riu Segre, amb una ribera frondosa coberta de bultra, on aboquen les seues aigües rius com el Sió, el Farfanya i el Noguera Ribagorçana, que configura un agradable espai natural al voltant de l'embassament de Santa Anna.Els paisatges semblen creats per realitzar llargues caminades a peu, a cavall o en bicicleta. La pesca, al riu Segre o a l'embassament de Santa Anna, és ideal per reposar i disfrutar de la natura i el silenci. La caça, sobretot d'aus, també hi és present en espais acotats com Montgai i la Figuera.

TALARN Ó SANT ANTONI (PALLARS JUSSÀ)

L'embassament de Sant Antoni és un embassament del riu Noguera Pallaresa, afluent del riu Segre, situat a la comarca del Pallars Jussà. El pantà s'estén entre els municipis de la Pobla de Segur, Salàs de Pallars i Talarn, a la vall antigament coneguda com a Susterris i va negar l'església de Sant Antoni de Susterris.
La seva construcció es va iniciar l'any
1913 per part de l'empresa canadenca Barcelona Traction, coneguda per aquest motiu com la La Canadenca.

Té una longitud aproximada d'11 km i una alçada màxima de 86 m, la longitud de la presa en la seva coronació és de 180 m. La capacitat és de 205 hm³ i la superficie de la lamina de aigua amb la seva màxima capacitat és de 927 ha. L'embassament recull l'aigua de 2.000 km². Actualment és el tercer l'embassament més extens de tot Catalunya, per darrere de l'embassament de Canelles i de Riba-roja. Té una potencia de 300.000 kw.

BOADELLA (ALT EMPORDÀ)

Curiosament, encara que la presa del pantà té el nom del municipi de Boadella no pertany a aquesta població, sinó a Darnius. El primer projecte de construcció de la presa havia previst el seu emplaçament a uns cents metres riu avall, dins del terme de Boadella. El canvi d’ubicació de la presa anys després durant la seva construcció no va modificar el nom del pantà i així el coneixem actualment amb aquest nom.
Com a dades d’interès destaquem:

• Data de construcció: entre l’any 1962 i el 1969.
• Alçada màxima des dels fonaments a la corona: 62,98m.
• Alçada màxima des del riu fins a la corona: 53,90m.
• El volum total en diversos tipus de formigó: 160.000m3.
• Amplada de la corona: 250m.
• 3 comportes de 12m x 5m, que evacuen 740m3/seg.
• 2 desaigües de fons de 1m x 2m que evacuen 60m3seg.
• 3 tomes d’aigües per a poblacions, amb capacitat de 300 l/seg.
• 1 toma per a regadius amb capacitat de 7m3/seg.

dimarts, 3 de juny de 2008

UTXESA (SEGRIÀ)

L'Embassament d'Utxesa està situat a la comarca del Segrià, entre els termes municipals de Torres de Segre i Sarroca de Lleida. És un pantà únic a Catalunya ja que no es trova a cap riu sino al mig del traçat del Canal Industrial de Seròs. Encara que es considera dintre del conca del riu Segre.
Aquest embassament es podria dir que està format per dues parts. La formada per la inundació de les valls del Seca i de la Valleta, que formen la part del embassament coneguda com la del Seca i la part coneguda com d’Utxesa que es la part inundada de la vall d’Utxesa. Es construir en un temps record i va entrar en funcionament l'any 1914.Com s'ha comentat l'aigua arriba pel Canal de Seròs, per l'anomenat canal petit, amb una aportació màxima de de 60 m³/s i l'aigua surt en direcció a la central hidroelèctrica pel tram del canal anomenat canal gran amb una capacitat màxima de 120 m³/s.

Per la seva construcció es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part interior per evitar l’acció de la erosió. Les dos primeres es troben a les valls del Seca i de la Valleta, de 360 i 125 m de longitud respectivament i d’aproximadament 17 d’alçada, i la més gran de 28 m d’alçada i 350 m de longitud a la vall d’Utxesa. La superfície de l’embassament és de 272,3 ha i té un perímetre de 19,5 km. La capacitat de l'embassament s’ha anat reduint per la sedimentació de fangs i el creixement de la vegetació fet que ha provocat una disminucuó de la capacitat inicial de 10 hm³ als menys de 4 de l’actualitat.

Es important destacar que aquest embassament s’ha convertit en una important zona humida que es utilitzat com a habitat per moltes espècies aquàtiques i aus migratòries, fet que no ha passat desapercebut per la Conselleria de medi ambient que el declara el 23 d’octubre de 1990 Reserva Natural de Fauna Salvatge.

COLOMERS (BAIX EMPORDÀ)

L'embassament de Colomers es va començar a construir a principi dels anys 60, pagat per l'Estat, com a compensació per als regants pel transvasament del Ter cap a Barcelona. El 1969 es va acabar l'obra, si bé fins al 1974 no es va enllestir definitivament. Pot embassar més d'un hectòmetre cúbic d'aigua, però la falta d'acord entre les administracions i les comunitats de regants del Baix Ter van fer que no entrés mai en servei. Darrerament, aquests regants han reclamat que s'adeqüi per poder emmagatzemar aigua per a la temporada de reg, vistos els problemes cada vegada més habituals derivats de la situació de sequera.

SUSQUEDA (SELVA)

Indret: Pantà de Susqueda, al riu Ter.
Ubicació: Al terme municipal de Susqueda.
Accés: Des del Pasteral, a la carretera N-141 de Girona a Olot, entre la Cellera i Amer

Breu història: el pantà de Susqueda és l'últim en el temps i més important embassament del sistema d'aprofitament hidrogràfic del Ter (Sau-Susqueda-El Pasteral). Un cop superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctica de Catalunya inicià la seva construcció al 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona. El pantà fou inaugurat al 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós. A part de la seva funció en la producció d'energia elèctrica, reserva d'aigua i regulament del cabal del Ter, té un atractiu paisatgístic considerable en trobar-se emmig d'un paisatge frondós i muntanyenc.

Un llac artificial considerable al cor de les Guilleries.

En aquesta vista del pantà de Susqueda des de l'antic priorat del la Mare de Déu del Coll, amb els cingles del Far al fons, es pot veure la vall de l'antic poble de Susqueda, ara ocupat totalment per les aigües embassades que provenen del Pantà de Sau i de les nombroses rieres (de Puig-de-rajols, de Rupit, de l'Om...) que s'escolen per les muntanyes.
La seva paret, amb forma convexa i d'una alçada de 125 metres, pot emmagatzemar 225 milions de metres cúbics d'aigua i produir, gràcies a la central hidroelèctrica construïda 4,5 quilòmetres més avall que aprofita la força del salt, 180 milions de Kilowats/hora. La quantitat d'aigua, el fet d'estar situat en una zona d'activitat sísmica, la forma de la seva paret... han alimentat des de la seva creació el temor a l'esfondrament i a la inundació en els pobles de la vall del Ter fins a Girona: el Pasteral, La Cellera, Anglès, Bonmatí, Bescanó, Salt...
És molt conegut l'episodi del 22 abril de 1983, quan Ràdio Girona va emetre fragments del llibre «Susqueda», de Miquel Fañanàs, una història fictícia que relata l'enrunament de la presa i la posterior inundació dels pobles de la vall del Ter; i part de la població d'aquests pobles va deixar casa seva per unes hores per anar a llocs més segurs.

EL PASTERAL (SELVA)

L'embassament del Pasteral, al terme municipal de Cellera de Ter, pren el nom del barri del mateix nom d'aquest municipi.

Pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva.

SAU (OSONA)

L'embassament de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva.

L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 165,26 hm3. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.

El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.

SANT PONÇ (SOLSONÈS)

L'embassament de Sant Ponç fou construit entre els anys 1949 al 1954.

Està situat a la vall mitjana del riu Cardener, a la comarca del Solsonès, al límit amb el Bages. Forma part del conjunt d'embassaments de la conca del riu Llobregat.

S'ha aprofitat el congost format pel Cardener a l'indret de l'ermita de Sant Ponç (Clariana de Cardener) per a la construcció del pantà damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d'aigua.

Amb 60 metres d'alçada de la presa, té una capacitat de 24 hm3 i la superficie total de l'embassament es de 318 ha.

dilluns, 2 de juny de 2008

SEVA (OSONA)

Es un dels menys coneguts d'embassaments. Hi han dues presses i estan una mica separades de Seva, vam tenir que endinsar.se en un camí forestal fins que van trobar els dos embassaments un al costat de l'altre.


divendres, 30 de maig de 2008

RIBA-ROJA (RIBERA D'EBRE)

El riu Ebre passa encaixonat entre plataformes tabulars calcàries que han facilitat la construcció del pantà de Riba-roja (la presa és aigua amunt de la vila), de 38 km de llargada i una superfície de 2 029 ha, que arriba fins a l'aiguabarreig amb el Segre, amb una capacitat de 267 milions de m3. La central produeix de 800 a
1 000 milions de kWh. El 1996 l'agricultura donava feina al 6% de la població activa ocupada.
L'espai comprèn els costers calcari-margosos de les serres de Berrús, i la Fatarella a l'entorn de l'embassament de Riba-roja. L'aiguabarreig dels rius Matarranya i Ebre presenta valors paisatgístics notables. La cua de l'embassament de Riba-roja també presenta un interès particular per la diversitat de formes que ofereix. Els espectaculars congostos oberts sobre els materials tous pel Matarranya i l'Ebre contribueixen a remarcar l'espectacularitat paisatgística d'aquest espai.

dijous, 29 de maig de 2008

FLIX (RIBERA D'EBRE)

Aigües amunt de l'embassament de Flix, s'hi ha format un dels canyissars més extensos de Catalunya i es conserva un bosc de ribera gairebé intacte que creix amb la seva màxima esplendor a les illes fluvials.

OLIANA (ALT URGELL)

Els cabals del Segre són regulats parcialment des de l'any 1958 per l'embassament d'Oliana.

La construcció d'aquest embassament va permetre una certa continuïtat en el subministrament de l'aigua en els mesos d'estiu, sense poder assolir, però, el nivell de regulació requerit per satisfer les necessitats dels regs en aquest període en els anys secs a muntanya.

El primer projecte de l'embassament d'Oliana es redactà l'any 1927, assignant la regulació del riu Segre amb la doble finalitat d'atendre millor els regadius i obtenir energia elèctrica. Per Ordres Ministerials de 12 de setembre de 1940 i de 25 de setembre de 1941, es disposà que el concessionari del salt de peu de presa de l'embassament participés en la seva construcció amb el 52,3% del seu import, els regants amb el 28,62%, i l'Estat amb el 19,08%.El segon Projecte modificat de l'embassament fou redactat per l'Enginyer de Camins, senyor José Mª Martínez Rayón, el qual fou aprovat definitivament por Ordre Ministerial de 13 de novembre de 1942.L'embassament d'Oliana té una cabuda de 101 hm3.

dimecres, 28 de maig de 2008

TERRADETS (LA NOGUERA)

El pantà de Terradets és el segon embassament construït per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda com la Canadenca, per a l'aprofitament hidroelèctric de les aigües de la Noguera Pallaresa. Va ser construït l'any1935. Regà terres dels termes de Llimiana, Cellers, Guàrdia de Noguera i Gavet. Té una longitud de 8 km i alimenta la central hidroelèctrica de Terradets.

Als voltants del llac hi arriba el porc senglar. També s'hi troben abundants aus associades al canyissar: gamba roja, rossinyol bord, boscarla dels joncs, balquer, boscarla de canyar. D'altra banda, hi ha una fauna força rica, depenent de les estacions de l'any i molt influenciada pel cabal de l'embassament. Durant tot l'any, s'hi pot trobar una gran diversitat d'aus aquàtiques que varia molt segons els passos migratoris. Al llarg de l'any, s'hi poden

VALLFORNERS (VALLÈS ORIENTAL)

L'embassament de Vallforners pot acumular 2.645.000 metres cúbics d'aigua. L'aigua de l'embassament permet regar 500 hectàrees de conreus i, fins i tot, consums extraordinaris de les poblacions de Cànoves i Cardedeu. És per això que els ajuntaments de les dues viles són dos socis més dins de la Comunitat de Regants.

.
A uns 4 km de l'embassament hi ha el castanyer Gros de la Baga d'en Cuc, de dimensions excepcionals - el tronc té un perímetre de quasi 12 metres -, que fou declarat Arbre Monumental. És l'arbre que té més circumferència de tots els Països Catalans.

dimarts, 27 de maig de 2008

LA LLOSA DEL CAVALL (SOLSONÈS)

L'embassament està situat a uns 18 kms. de Solsona , i s'hi arriba per una carretera que discorre per uns preciosos paratges entre els camps de conreu de cereal i el paissatge de muntanya. Una carretera ben asfaltada però una mica revirada, el que ens obliga a mantenir una velocitat d'entre 50 i 70 Km. Per ser justos, anar més depressa ens faria ometre part del paissatge que ens envolta. L'arribada a la presa ens ofereix dues visions llunyanes que ens permeten intuïr la "sorpresa" que ens espera. Després de creuar un túnel arribem a la corona de la presa, la carretera passa pel damunt tal com la de Camarassa i, de la mateixa forma s'endinsa novament en un túnel un cop creuada tota l'estructura. Just quan anem a entrar al segon túnel tenim un petit aparcament a la nostra esquerra a on podrem aturar-nos i gaudir.

La visió que ens espera és absolutament espectacular, i el pensament de com deu ser veure-la sobreixir posa els péls de punta. És una presa de bóveda de construcció moderna que permet una capacitat de 80hm.

divendres, 23 de maig de 2008

MARGALEF (PRIORAT)

El pantà de Margalef va construir-se als inicis de la dècada de 1990 amb la voluntat d'emmagatzemar aigua per al reg d'unes poques hectàrees de conreus de presseguers a la vall del Montsant. L'obra va estar envoltada de força polèmica perquè significava un tall deleteri en l'estructura i la funció d'un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats de tota la Catalunya mediterrània. Malgrat que el resultat d'un estudi d'impacte ambiental que es va realitzar va resultar crític -és a dir que els impactes no eren assumibles ni compensats pels beneficis que l'obra produiria-, i que es van presentar alternatives que permetien emmagatzemar quantitats equiparables d'aigua sense malmetre aquest tram de riu, el pacte polític entre els alcaldes de la zona i el govern de torn va possibilitar l'aprovació del projecte.

LA BAELLS (BERGUEDÀ)

El pantà de La Baells, a més de subministrar aigua a bona part de la província de Barcelona, a l'estiu es converteix en un espai d'oci on gaudir de la natura i practicar esports com el tir amb arc, el rem i la natació. El Pantà de la Baells s’ha convertit en els últims anys en un dels atractius turístics que ofereix l’Alt Berguedà.

Inaugurat l’any 1976, l’embassament té una capacitat de 115 milions de metres cúbics d’aigua i abasta principalment la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana, els recs del Baix Llobregat i la indústria tèxtil instal·lada al peu de tot el riu Llobregat. La Baells és també l’eix turístic de les diverses poblacions que l’envolten com són Cercs, Borredà, Vilada, Sant Jaume de Frontanyà i el Castell de l’Areny.

ELS GUIAMETS (PRIORAT)

El pantà dels Guiamets es troba a la comarca del Priorat, en la seva major part al terme municipal dels Guiamets. Té una capacitat de 10 Hm cúbics i una resclosa de 50 m d'alçada.

dijous, 22 de maig de 2008

FOIX (ALT PENEDÈS)

És en el context de la greu crisi agrària i econòmica general del final del segle XIX que sorgeix la idea de la construcció del pantà de Foix. Una infraestructura d'aquestes característiques transformarà decisivament l'agricultura de les poblacions més properes al riu Foix, que passaran de la vinya, molt delmada per la fil·loxera dels anys 90 amb la consegüent davallada del preu del vi, al regadiu.

Finalment, l'any 1901 es comença a projectar el pantà de Foix i l'agricultura de la comarca inicia el procés d'adaptació al nou context econòmic del primer terç del segle XX que afavoreix el conreu de productes de regadiu.
En un primer moment, la manca, per un costat, d'adhesió econòmica dels propietaris rurals i, per l'altre, d'un projecte definitiu que demostri la viabilitat i beneficis econòmics alentiran la posta en marxa. L'any 1097 es revela decisiu per a desencallar el procés: comença la tramitació de les ajudes a l'Estat i es constitueix un sindicat de regants.

SANTA FE (VALLÈS ORIENTAL

Per arribar a Santa Fe es pren la carretera BV-5114 des de Sant Celoni (on s'accedeix per l'autopista AP-7, sortida 11). També hi ha un servei d'autocars des de l'estació de tren. Es passa per Campins i, un cop a dalt, cal situar-se a Can Casades, al peu de la carretera just després de passar l'accés a l'ermita i l'hotel de Santa Fe del Montseny. Abans de sortir es poden admirar les esveltes siluetes de les Agudes, cim del Montseny amb 1706 m d’altitud.Des de Can Casades s'ha de seguir el camí que baixa fins a un castanyer, on es troba una indicació per girar a l'esquerra (cap a la dreta s'aniria a l'ermita de Santa Fe). Es travessa la riera de Santa Fe i es segueix el camí ample de lleu pendent que ve de Can Lleonart, encara que més endavant ja no és tan suau. Als 10 minuts d'haver començat a caminar es troba la casa Partida. En aquest punt, la ruta dibuixa un angle de gairebé 90 graus cap a la dreta i es dirigeix al pla de Mulladius.A la mitja hora s'és al pla de Mulladius o de Ginebrons. El camí canvia ara de direcció i va cap al migdia per resseguir els vessants occidentals del turó de Morou i després començar a baixar.En menys d'una hora s'arriba a l'Empedrat de Morou, d'on s'obté una panoràmica extraordinària de tota la vall. Al cap d'una hora s'és a la Mosquera. En aquest punt l'itinerari torça a l'oest. Es continua pel costat de Can Baladrell i Can Figueroles.En poc més d'una hora i mitja s'arriba al pantà de Santa Fe. Es recorre el vessant nord de l'embassament i s'arriba a l'estanyol petit per anar a tancar la caminada a Santa Fe i Can Casades, punt final del trajecte.

SANT MARTÍ DE TOUS (ANOIA)

Inaugurat el 5 de Juliol de 1997, L'embassament de Sant Martí de Tous pretén la transformació en regadiu de 450 Ha aproximadament. El sistema de regulació permet fer ús de l’aigua pel rec i a l’hora garanteix un cabal ecològic capaç de mantenir la flora i fauna autòctona de la riera de Tous, que recull les aigües del torrent de l’Infern i de la riera de la Goda. La presa té 33 metres d’alçada màxima i 15 ha. de superfície d’aigua, l’embassament té una capacitat de 1.220.000 metres cúbics.

A més de ser una reserva d’aigua per usos agrícoles també s’ha convertit en un espai de lleure, al qual s’aproximen molts visitants

CAMARASA (LA NOGUERA)

La resclosa de l’embassament de Camarasa, construïda als anys 20 configura aquest embassament que s’estén al llarg de 20 km, des del Montsec fins a l’aiguabarreig del riu Noguera Pallaresa amb el Segre. Entre els revolts de la carretera i el paisatge del pantà destaquem els pobles de la Baronia de Sant Oïsme amb una petita església romànica i un castell que conserva una magnífica torre cilíndrica i el poble de Fontllonga amb l’església romànica de Sant Miquel. Les seves aigües tranquil·les ens ofereixen una infinitat de possibilitats per practicar-hi activitats aquàtiques enmig de la natura.

divendres, 2 de maig de 2008

SANT LLORENÇ DE MONTGAI (LA NOGUERA)

Aquesta ruta ve configurada, d'una banda, per la majestuositat de la serralada del Montsec, travessada pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana amb talls impressionants i feréstecs, com els congostos de Terradets i Mont-rebei, i de l'altra, per les aigües tranquil·les de dos grans embassaments, el de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai, amb paratges rics en fauna i vegetació i terres de perfil dur, ribetejat per serrats abruptes.

dimarts, 29 d’abril de 2008

RIUDECANYES (BAIX CAMP)

La seva construcció va ser impulsada des de finals del s. XIX i l'any 1903 fou projectada la construcció d'un embassament a la riera de Riudecanyes per tal de proveir bàsicament les necessitats de la ciutat de Reus.El 1904 es posà la primera pedra i va entrar en servei el 1918. Al novembre de 1991 s'inaugurà l'obra de recreixement, que suposà arribar als 5, 2 Hm3 d'aigua embassada.Actualment l'aigua es destina als regadius de la comarca i al proveïment de diverses poblacions.

SIURANA (PRIORAT)

El poble de Siurana (el Priorat), que pertany al municipi de Cornudella de Montsant i fa de frontera entre la Serra de Prades i el Montsant, es troba enfilat sobre uns espectaculars cingles que es veuen, imponents, sobre l'embassament que porta el mateix nom del poble. Des de baix veiem aquest nucli d'origen medieval i passat sarraí ben petit i ens semblarà, fins i tot, que està molt lluny. Però en tan sols dues hores arribarem fins al poble, tot resseguint el pantà i enfilant-nos, després, per aquests impressionants cingles seguint un camí empedrat de ferradura que feien servir antigament els habitants de la zona per pujar a Siurana amb les mules. De Siurana tornarem a baixar a l'embassament, completant una ruta circular de tres hores i mitja de durada.
Arribem al pantà de Siurana des de Cornudella de Montsant (el Priorat), petit poble a peus dels cingles de Siurana. Des d'aquí prenem el camí que surt de la presa, on podem aparcar el cotxe, i que dóna la volta a tot l'embassament per la seva ribera. Al final del pantà, arribem al Riuet de la Gritella, que seguirem durant uns 10 minuts. Hem d'anar en compte de no perdre el camí, que ens farà passar d'una banda a l'altra del riu en tres ocasions.Quan el camí es bifurca, una mica més endavant, prenem el camí de l'esquerra, indicat amb senyals grogues, i que ens porta fins a la pista forestal que uneix Cornudella de Montsant amb Siurana i que seguirem cap a la dreta, direcció al Toll de la Palla, un gorg que forma el riu a la nostra dreta. De seguida arribem a una cruïlla, on un corriol travessa la pista per on anem. En aquest punt prenem el camí cap a l'esquerra i que s'enfila directament pel cingle pel Grau de la Trona per un camí de ferradura, senyalitzat amb les marques de color blanc i groc de sender de petit recorregut (PR), i que ens porta en tres quarts hora fins a Siurana.

dilluns, 28 d’abril de 2008

EL CATLLAR (TARRAGONÈS)

El Catllar té l’origen a l’Edat Mijana. La vila es va construir sobre un turó de 59 metres d'altitud, a la riba dreta del riu Gaià i sota la fortificació que van alçar els primers senyors. Del seu passat medieval ens queda el Castell de Catllar (segle XI), residència dels comtes de Santa Coloma fins al segle XVIII. Antigament s’accedia al castell a través d’un pont llevadís però ja no en queda rastre. Les nombroses guerres i batalles que ha patit al llarg de la història l’han anat destruint i, avui dia, només conserva dues grans torres, unides per un llarg mur. Després de visitar el castell per fora, deixarem la part més històrica de la ruta per començar a caminar direcció als afores de la vila, des d'on agafarem el el camí que ens portarà fins al pantà de Gaià, situat a uns 5 quilòmetres del municipi. Després de travessar el pont de la riera de Gaià trobem, a mà esquerra, un desviament que ens indica el camí cap a l'embassament. Seguint sempre el sender principal arribem, en poc més de mitja hora, fins al pantà. Per pujar a la part alta de la presa haurem d'agafar un camí que tomba a l'esquerra. Des d'aquí vorejarem el pantà.Al final de l'embassament ens trobem amb una bifucarció. Haurem de prendre el camí de l'esquerra per tornar a El Catllar