divendres, 30 de maig de 2008

RIBA-ROJA (RIBERA D'EBRE)

El riu Ebre passa encaixonat entre plataformes tabulars calcàries que han facilitat la construcció del pantà de Riba-roja (la presa és aigua amunt de la vila), de 38 km de llargada i una superfície de 2 029 ha, que arriba fins a l'aiguabarreig amb el Segre, amb una capacitat de 267 milions de m3. La central produeix de 800 a
1 000 milions de kWh. El 1996 l'agricultura donava feina al 6% de la població activa ocupada.
L'espai comprèn els costers calcari-margosos de les serres de Berrús, i la Fatarella a l'entorn de l'embassament de Riba-roja. L'aiguabarreig dels rius Matarranya i Ebre presenta valors paisatgístics notables. La cua de l'embassament de Riba-roja també presenta un interès particular per la diversitat de formes que ofereix. Els espectaculars congostos oberts sobre els materials tous pel Matarranya i l'Ebre contribueixen a remarcar l'espectacularitat paisatgística d'aquest espai.

dijous, 29 de maig de 2008

FLIX (RIBERA D'EBRE)

Aigües amunt de l'embassament de Flix, s'hi ha format un dels canyissars més extensos de Catalunya i es conserva un bosc de ribera gairebé intacte que creix amb la seva màxima esplendor a les illes fluvials.

OLIANA (ALT URGELL)

Els cabals del Segre són regulats parcialment des de l'any 1958 per l'embassament d'Oliana.

La construcció d'aquest embassament va permetre una certa continuïtat en el subministrament de l'aigua en els mesos d'estiu, sense poder assolir, però, el nivell de regulació requerit per satisfer les necessitats dels regs en aquest període en els anys secs a muntanya.

El primer projecte de l'embassament d'Oliana es redactà l'any 1927, assignant la regulació del riu Segre amb la doble finalitat d'atendre millor els regadius i obtenir energia elèctrica. Per Ordres Ministerials de 12 de setembre de 1940 i de 25 de setembre de 1941, es disposà que el concessionari del salt de peu de presa de l'embassament participés en la seva construcció amb el 52,3% del seu import, els regants amb el 28,62%, i l'Estat amb el 19,08%.El segon Projecte modificat de l'embassament fou redactat per l'Enginyer de Camins, senyor José Mª Martínez Rayón, el qual fou aprovat definitivament por Ordre Ministerial de 13 de novembre de 1942.L'embassament d'Oliana té una cabuda de 101 hm3.

dimecres, 28 de maig de 2008

TERRADETS (LA NOGUERA)

El pantà de Terradets és el segon embassament construït per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda com la Canadenca, per a l'aprofitament hidroelèctric de les aigües de la Noguera Pallaresa. Va ser construït l'any1935. Regà terres dels termes de Llimiana, Cellers, Guàrdia de Noguera i Gavet. Té una longitud de 8 km i alimenta la central hidroelèctrica de Terradets.

Als voltants del llac hi arriba el porc senglar. També s'hi troben abundants aus associades al canyissar: gamba roja, rossinyol bord, boscarla dels joncs, balquer, boscarla de canyar. D'altra banda, hi ha una fauna força rica, depenent de les estacions de l'any i molt influenciada pel cabal de l'embassament. Durant tot l'any, s'hi pot trobar una gran diversitat d'aus aquàtiques que varia molt segons els passos migratoris. Al llarg de l'any, s'hi poden

VALLFORNERS (VALLÈS ORIENTAL)

L'embassament de Vallforners pot acumular 2.645.000 metres cúbics d'aigua. L'aigua de l'embassament permet regar 500 hectàrees de conreus i, fins i tot, consums extraordinaris de les poblacions de Cànoves i Cardedeu. És per això que els ajuntaments de les dues viles són dos socis més dins de la Comunitat de Regants.

.
A uns 4 km de l'embassament hi ha el castanyer Gros de la Baga d'en Cuc, de dimensions excepcionals - el tronc té un perímetre de quasi 12 metres -, que fou declarat Arbre Monumental. És l'arbre que té més circumferència de tots els Països Catalans.

dimarts, 27 de maig de 2008

LA LLOSA DEL CAVALL (SOLSONÈS)

L'embassament està situat a uns 18 kms. de Solsona , i s'hi arriba per una carretera que discorre per uns preciosos paratges entre els camps de conreu de cereal i el paissatge de muntanya. Una carretera ben asfaltada però una mica revirada, el que ens obliga a mantenir una velocitat d'entre 50 i 70 Km. Per ser justos, anar més depressa ens faria ometre part del paissatge que ens envolta. L'arribada a la presa ens ofereix dues visions llunyanes que ens permeten intuïr la "sorpresa" que ens espera. Després de creuar un túnel arribem a la corona de la presa, la carretera passa pel damunt tal com la de Camarassa i, de la mateixa forma s'endinsa novament en un túnel un cop creuada tota l'estructura. Just quan anem a entrar al segon túnel tenim un petit aparcament a la nostra esquerra a on podrem aturar-nos i gaudir.

La visió que ens espera és absolutament espectacular, i el pensament de com deu ser veure-la sobreixir posa els péls de punta. És una presa de bóveda de construcció moderna que permet una capacitat de 80hm.

divendres, 23 de maig de 2008

MARGALEF (PRIORAT)

El pantà de Margalef va construir-se als inicis de la dècada de 1990 amb la voluntat d'emmagatzemar aigua per al reg d'unes poques hectàrees de conreus de presseguers a la vall del Montsant. L'obra va estar envoltada de força polèmica perquè significava un tall deleteri en l'estructura i la funció d'un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats de tota la Catalunya mediterrània. Malgrat que el resultat d'un estudi d'impacte ambiental que es va realitzar va resultar crític -és a dir que els impactes no eren assumibles ni compensats pels beneficis que l'obra produiria-, i que es van presentar alternatives que permetien emmagatzemar quantitats equiparables d'aigua sense malmetre aquest tram de riu, el pacte polític entre els alcaldes de la zona i el govern de torn va possibilitar l'aprovació del projecte.

LA BAELLS (BERGUEDÀ)

El pantà de La Baells, a més de subministrar aigua a bona part de la província de Barcelona, a l'estiu es converteix en un espai d'oci on gaudir de la natura i practicar esports com el tir amb arc, el rem i la natació. El Pantà de la Baells s’ha convertit en els últims anys en un dels atractius turístics que ofereix l’Alt Berguedà.

Inaugurat l’any 1976, l’embassament té una capacitat de 115 milions de metres cúbics d’aigua i abasta principalment la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana, els recs del Baix Llobregat i la indústria tèxtil instal·lada al peu de tot el riu Llobregat. La Baells és també l’eix turístic de les diverses poblacions que l’envolten com són Cercs, Borredà, Vilada, Sant Jaume de Frontanyà i el Castell de l’Areny.

ELS GUIAMETS (PRIORAT)

El pantà dels Guiamets es troba a la comarca del Priorat, en la seva major part al terme municipal dels Guiamets. Té una capacitat de 10 Hm cúbics i una resclosa de 50 m d'alçada.

dijous, 22 de maig de 2008

FOIX (ALT PENEDÈS)

És en el context de la greu crisi agrària i econòmica general del final del segle XIX que sorgeix la idea de la construcció del pantà de Foix. Una infraestructura d'aquestes característiques transformarà decisivament l'agricultura de les poblacions més properes al riu Foix, que passaran de la vinya, molt delmada per la fil·loxera dels anys 90 amb la consegüent davallada del preu del vi, al regadiu.

Finalment, l'any 1901 es comença a projectar el pantà de Foix i l'agricultura de la comarca inicia el procés d'adaptació al nou context econòmic del primer terç del segle XX que afavoreix el conreu de productes de regadiu.
En un primer moment, la manca, per un costat, d'adhesió econòmica dels propietaris rurals i, per l'altre, d'un projecte definitiu que demostri la viabilitat i beneficis econòmics alentiran la posta en marxa. L'any 1097 es revela decisiu per a desencallar el procés: comença la tramitació de les ajudes a l'Estat i es constitueix un sindicat de regants.

SANTA FE (VALLÈS ORIENTAL

Per arribar a Santa Fe es pren la carretera BV-5114 des de Sant Celoni (on s'accedeix per l'autopista AP-7, sortida 11). També hi ha un servei d'autocars des de l'estació de tren. Es passa per Campins i, un cop a dalt, cal situar-se a Can Casades, al peu de la carretera just després de passar l'accés a l'ermita i l'hotel de Santa Fe del Montseny. Abans de sortir es poden admirar les esveltes siluetes de les Agudes, cim del Montseny amb 1706 m d’altitud.Des de Can Casades s'ha de seguir el camí que baixa fins a un castanyer, on es troba una indicació per girar a l'esquerra (cap a la dreta s'aniria a l'ermita de Santa Fe). Es travessa la riera de Santa Fe i es segueix el camí ample de lleu pendent que ve de Can Lleonart, encara que més endavant ja no és tan suau. Als 10 minuts d'haver començat a caminar es troba la casa Partida. En aquest punt, la ruta dibuixa un angle de gairebé 90 graus cap a la dreta i es dirigeix al pla de Mulladius.A la mitja hora s'és al pla de Mulladius o de Ginebrons. El camí canvia ara de direcció i va cap al migdia per resseguir els vessants occidentals del turó de Morou i després començar a baixar.En menys d'una hora s'arriba a l'Empedrat de Morou, d'on s'obté una panoràmica extraordinària de tota la vall. Al cap d'una hora s'és a la Mosquera. En aquest punt l'itinerari torça a l'oest. Es continua pel costat de Can Baladrell i Can Figueroles.En poc més d'una hora i mitja s'arriba al pantà de Santa Fe. Es recorre el vessant nord de l'embassament i s'arriba a l'estanyol petit per anar a tancar la caminada a Santa Fe i Can Casades, punt final del trajecte.

SANT MARTÍ DE TOUS (ANOIA)

Inaugurat el 5 de Juliol de 1997, L'embassament de Sant Martí de Tous pretén la transformació en regadiu de 450 Ha aproximadament. El sistema de regulació permet fer ús de l’aigua pel rec i a l’hora garanteix un cabal ecològic capaç de mantenir la flora i fauna autòctona de la riera de Tous, que recull les aigües del torrent de l’Infern i de la riera de la Goda. La presa té 33 metres d’alçada màxima i 15 ha. de superfície d’aigua, l’embassament té una capacitat de 1.220.000 metres cúbics.

A més de ser una reserva d’aigua per usos agrícoles també s’ha convertit en un espai de lleure, al qual s’aproximen molts visitants

CAMARASA (LA NOGUERA)

La resclosa de l’embassament de Camarasa, construïda als anys 20 configura aquest embassament que s’estén al llarg de 20 km, des del Montsec fins a l’aiguabarreig del riu Noguera Pallaresa amb el Segre. Entre els revolts de la carretera i el paisatge del pantà destaquem els pobles de la Baronia de Sant Oïsme amb una petita església romànica i un castell que conserva una magnífica torre cilíndrica i el poble de Fontllonga amb l’església romànica de Sant Miquel. Les seves aigües tranquil·les ens ofereixen una infinitat de possibilitats per practicar-hi activitats aquàtiques enmig de la natura.

divendres, 2 de maig de 2008

SANT LLORENÇ DE MONTGAI (LA NOGUERA)

Aquesta ruta ve configurada, d'una banda, per la majestuositat de la serralada del Montsec, travessada pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana amb talls impressionants i feréstecs, com els congostos de Terradets i Mont-rebei, i de l'altra, per les aigües tranquil·les de dos grans embassaments, el de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai, amb paratges rics en fauna i vegetació i terres de perfil dur, ribetejat per serrats abruptes.