dijous, 5 de juny de 2008

LLAC NEGRE (PALLARS SOBIRÀ)



L'estany Negre de Peguera esta situat a 2.355 m. d'altura. i es troba arraconat al capdamunt de la seva coma, entre el pic de Montanyó, el pic de Mainera i el serrat que el separa del riu de Peguera. La seva presa te 15 m d'altura i una capacitat de 1 Hm3.

LLACS VAL D'ARAN (LLAC ERA RESTANCA-VAL D'ARAN)

L'estany d'Era Restanca, ubicat a 2007 metres d'altitud, el que s'encarrega de recol-lectar les aigües que provenen del circ lacustre de Rius, muntanya amunt, i de recanalitzar-les, a través de la presa, cap el centre de la vall.
Pels voltans, més enllà de les restes deixades per la construcció de la presa, hi ha alguns pins negres i arbustos d'alta muntanya que són els únics que resisteixen la dura climatologia d'aquesta zona ten elevada.

RIALB (LA NOGUERA)

La presa, situada entre els municipis de Ponts i Oliana, fa 101 metres d’alçada i les seves obres van començar el 1991. El pantà podrà embassar uns 402 hectòmetres cúbics d’aigua. Proveirà l’aigua de rec del canal d’Urgell i, un cop estigui construït, del canal Segarra-Garrigues. Es va inaugurar el febrer del 2000.

CAVALLERS (ALTA RIBAGORÇA)

L'embassament de Cavallers o Estanys de Tor, pertanyent a la conca fluvial de la Noguera Ribagorçana i amb una capacitat de 16 hectòmetres cúbics, fou construït l’any 1960. L’embassament té una superfície de 47 ha. Es troba a 1860 m d’altitud i la seva presa, de 70 m d’alçada i 360 m de longitud és del tipus anomenat de contraforts. En els anys 1996-2006 la mitjana de capacitat que ha presentat és de 10 hm cúbics o sia un 62,50% de la seva capacitat.

LLESP (ALTA RIBAGORÇA)

El pantà de Llesp és un embassament construït amb finalitats hidroelèctriques que rep les aigües de la Noguera de Tor.
Es tracta d'un embassament de muntanya mitjana que destaca pel fet de situar-se en una vall oberta, favorable al desenvolupament de la vegetació de les vores. L'espai ocupa poc més de 30 hectàrees de superfície i es localitza aigües avall del nucli de llesp.

BASERCA Ó SENET (ALTA RIBAGORÇA)

Plegaments i erosions han donat lloc a una sèrie de valls laterals. Les més destacables per la seva mida són: la vall del Mulleres (o Molières), amb tres estanys i on neix el riu Noguera Ribagorçana i, enfrontada a aquesta, la vall de Conangles. Immediatament al sud, la vall de Besiberri. Més al sud, i al costat oest de la vall de Barravés, hi ha la vall de les Salenques, i al mateix costat, tot seguit, la vall de Llauset, on a la dècada dels setanta es va construir una presa en un petit estany, que va esdevenir un gran embassament. Hi ha altres valls, fontanes i barrancs més petits (Fenerui, Gelada, de Riumalo, de Forcat, de Senet...).

SALLENTE (PALLARS JUSSÀ)

Central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento a Torre de Capdella, aprofita les aigües recollides per un gran xarxa de canals subterranis construïda a principis del segle XX. Aquesta xarxa de canals s’expandeix des de els llacs de Cubieso, Mariolo, Tort, Saburó, de Mar i altres mes petits. La central de Sallente-Estany Gento, és reversible, es a dir, pot bombejar l’aigua des de el llac inferior de Sallente, fins el superior del Estany Gento.

LLACS DE CABDELLA (ESTANY GENTO-PALLARS JUSSÀ)

Ruta que coincideix amb el traçat de l'antic carrilet utilitzat per al transport de materials i treballadors, començat a construir l'any 1912, que unia les obres hidroelèctriques que es feien a l'estany Gento (a 2.142 m) amb les de la cambra d'aigües de la central de Capdella (d'on surten les canonades que fan el salt d'aigua per moure les turbines) i l'estació de dalt del funicular de la central (2.136 m).

dimecres, 4 de juny de 2008

PORTBOU (ALT EMPORDÀ)

L'embassament de Portbou es dels mes petits que hi ha a Catalunya. L'altura de la presa es de 27 m i la seva capacitat es de 1< Hm3.

El seu entorn es un lloc ideal que convida ha anar-hi a fer una petita excursió i poder gaudir del seu entorn tot ell rodeixat de molta pineda.

LLACS D'ESPOT (LLAC D'AMITGES-PALLARS SOBIRÀ)

L'estany d'Amitges esta situat a 2.380 m. té una presa de 10 m. d'altura i la seva capacitat es de 11 Hm3.
Molt a prop hi ha el refugi d'Amitges. El fan servir molts excursionistes, dons esta en un punt mol bo per fer nit i continua fins les aigues tortes. El seu entorn es preciós, caminant des d'Espot hi ha unes 3 hores, però també uns 4x4 que fant viatges des d'Espot.

NÚRIA (RIPOLLÈS)

Es pot arribar a Queralbs, el punt d'origen d'aquesta excursió, amb transport públic: cal agafar el tren fins l'estació de Ribes de Freser (línia Vic-Puigcerdà) i, d'allà mateix, el clàssic cremallera de Núria fins a Queralbs.
L'itinerari comença a la Plaça del Raig, a l'entrada del poble de Queralbs, on hi ha una font i un plafó informatiu. Des d'allà podem començar a seguir els senyals del sender de Gran Recorregut, el GR11, que segueix el mateix recorregut.
Si seguim les franges blanques i vermelles del GR cap amunt, i no les abandonem, ens acompanyaran tot el camí fins el Santuari de Núria. Un cop agafat el camí, no hi ha gaires possibilitats de desviar-se: va seguint el riu (el creua un parell de cops) i la via del cremallera.
El camí va pujant per bosc i per indrets més rocosos, i en alguns trams s'obté unes vistes espectaculars. La pujada és constant i forta fins la Creu d'en Riba, un indret des d'on ja es divisa l'esplanada del santuari i l'embassament de Núria. A partir d'allà ja només queda baixar un quart d'hora en direcció al santuari, al centre de la vall, a 2000 metres sobre el nivell del mar.
Per tornar, podem baixar pel mateix lloc o bé, si estem cansats, agafar el cremallera des de Núria cap avall.

SANT MAURICI (PALLARS SOBIRÀ)

L'estany de Sant Maurici és un antic llac engrandit amb una presa situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Està situat a 1.910 m d'
altitud, al fons d'un circ d'origen glacial. Rep les aigües dels rius i torrents de Ratera, del Portarró i de Subenuix, mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d'Espot fins a la Noguera Pallaresa.
L'estany té uns 575 m de llarg per uns 150 d'ample, amb un volum d'aigua d'uns 2,6 Hm³, gràcies a una petita presa construïda per augmentar la seva capacitat.

BORÉN (PALLARS SOBIRÀ)

El pantà de Borén es un embassament constrüit amb finalitats hidroelèctriques que genera una zona estanyada de més de 12 hectàrees. Embassa les aigües de la Noguera Pallaresa, al sud de la població de Borén. Tanmateix, se situa en un tram de la vall d'Àneu força tancat i la vegetació pròpia de la zona humida es localitza únicament a la cua i en algun sector del marge dret.
Aquest factor, juntament amb les fortes oscil·lacions del nivell de les aigües, condiciona l'interès de l'espai com a zona humida. De fet, es limita únicament a la presència dels petits claps de salzeda (hàbitat d'interès comunitari; i pollancreda a la cua i marges de menor pendent.
Aquesta zona forma part de l'espai del PEIN "Alt Àneu".
.

ESCALES (ALTA RIBAGORÇA)

Construït l’any 1955 per produir energia hidroelèctrica i situat al peu de la carretera N-230 a l’entrada del Pont de Suert (l'Alta Ribagorça), l’embassament d’Escales, el més gran i emblemàtic de la comarca, ofereix una aigua cristal·lina i raconades de roca i aigua ideals per practicar-hi tot tipus d’ esports nàutics i activitats ludicoesportives com la pesca, l’esquí aquàtic i el piragüisme, entre d’altres.
Té una impressionant presa de contenció al costat de la qual hi ha unes escales excavades a la roca. A la cua de l’embassament, al peu de la carretera N-260, en direcció a la Pobla de Segur, apareixen les ruïnes del monestir cistercenc de Lavaix.

TORRASSA (PALLARS SOBIRÀ)

Municipi de 108 km2 de superfície, amb 320 habitants, està constituït per 13 nuclis de població. Destaca l’embas-sament de la Torrassa (nom que li prové de l’antiga i gran torre de guaita que existia en aquest indret) envoltat de camins aptes per a recorreguts amb bicicleta, senderisme i la practica de la pesca.
Al mateix embassament hi trobem instal·lacions per a la pràctica d’esports nàutics d’aventura i d’aigües tranquil·les, així com excursions a cavall pels voltants del llac. En aquest indret es pot veure el “MALL DE ROTLLÀ

TAVASCAN (PALLARS SOBIRÀ)

- Tavascan (cota 1100), receptacle final de totes les aigües, tant les utilitzades per les centrals com les superficials dels rius afectats, i que com a extensió del complex és punt d'inici del canal subterrani que va fins la central de Llavorsí, situada a 20 km.

GRAUS (PALLARS SOBIRÀ)

COMPLEX HIDRÀULIC DE L'ALT CARDÓS
El funcionament està totalment automatitzat i teledirigit des de la central de comandament de Fecsa/Endesa a Lleida, des d'on s'obren i tanquen les vàlvules i comportes, per regular l'aigua que farà moure les corresponents turbines. A les centrals no hi ha cap operari de forma permanent.

Les tres centrals del complex, permeten disposar de diferents variants de producció, que s'utilitzen en funció de l'energia que es vol obtenir, i de l'aigua disponible en cada embassament.
Hi ha un únic transformador que passa la tensió de generació de 11.000 a 220.000 volts.

Les característiques més significatives de cada central i la procedència de l'aigua que les alimenta son les següents:
- Tavascan Superior, disposa de dues turbines Pelton (molt apropiades en el cas de molta pressió i poc cabal), i funciona amb l'aigua (14m. cúbics/s) que li arriba del llac/embassament de Romedo de Baix situat a 2006 m ., portada pel canal de Romedo fins a prop de la vertical de la central a 1980 m .. Des d'aquest punt per mitjà d'una canonada de 1400 m de longitud, s'inicia el salt fins a la Caverna de Tavascan a 1100 m . d'altitud. És un salt de gairebé 900 m que fa que l'aigua que arriba a cadascuna de les dues turbines (7m. cúbics/s), tingui una pressió de 85 kg/cm. Després de ser utilitzada l'aigua va pel canal de desguàs fins l'embassament de Tavascan.

- Tavascan inferior, funciona amb aigua (14m. cúbics/s) provinent del embassament de Graus situat a 1352 m . d'altitud, que per mitjà d'una canonada de 800 m de longitud i un salt de 246 m , la fa arribar amb una pressió de 25 kg/cm a una turbina Francis situada també a la Caverna de Tavascan, i posteriorment va a parar al mateix canal de desguàs.

- Montamara (producció), funciona de forma alternativa amb Tavascan superior, utilitzant l'aigua que ve de Romedo inferior i en aquest cas les dues turbines Pelton receptores (8m. cúbics/s a cadascuna) es troben a una altitud de 1360 m . El salt és de 630 m i la pressió de 75 kg/cm. Una vegada utilitzada, l'aigua va al corresponent canal de desguàs i posteriorment al embassament de Graus.

- Montamara (bombeig), es una central reversible i durant la nit, fent servir els excedents energètics del sistema general (nuclears, tèrmiques etc.), bombeja aigua provinent de Graus (portada pel mateix canal que connecta l'embassament i la central) fins a Romedo inferior per tal de recuperar els nivells d'embassament. Per a dur a terme el procés, cada màquina (turbina i alternador) és acoblada per la part inferior a una gran bomba centrífuga, que bombeja 6,5m/s, des de la cota 1360 fins a la cota 2010. L'impuls inicial per desallotjar l'aigua existent a les canonades requereix una pressió de 100 kg/cm., obtinguda fent treballar les bombes amb les vàlvules de pas tancades.

CANELLES (NOGUERA)

Canelles és una d'aquelles centrals que impressiona. El camí que ve d'Estopiñan arriba per sobre de la presa i ens n'ofereix una magnífica i impressionant vista. És una presa del tipus de volta. Encaixada en una gorja, fa 150 metres d'alt i 80 d'ample. La vista des de la coronació és espectacularment indescriptible, no apta per a persones amb vertigen. No menys impressionant és la visió i la sensació que s'obté quan et col·loques just a davant, al peu de presa. Posar-te quasi a tocar amb els dits aquella mole de formigo, amb el pensament de tota l'aigua que hi ha darrera d'alló, t'acaba posant els péls de punta i et fa sortir corrents a falsament refugiar-te unes desenes de metres més enllà com si aquelles minses passes et poguèssin protegir de la trencadissa.

Però la central tampoc deixa indiferent. Entrar a la central significa endinsar-se pel túnel amb la llanterna a la mà. Encendre els primers llums que ens il·luminaran el passadís i de forma tènue la caverna que allotja la sala d'excitatrius. Una immensa sala que haurem de creuar per poder prémer els interruptors corresponents i encendre els tots els llums laterals i els de la volta. Però creuar la central és com enfrontar-se als molins de vent del Quixot. A mitja llum et reben les turbines girant amb aquell so peculiar. I el passadís de rajola fa un estret caminet entre l'excitatriu i un enreixat, que encara que és perfectament transitable, quan abaixes la vista i veus molt al fons sota els teus peus la canonada forçada que alimenta cada turbina, no et convida pas a caminar-hi per sobre.

SANTA ANNA (NOGUERA)

La Noguera Baixa ocupa una àmplia extensió de relleu pla o molt suau, tancat al nord per les sobtades serres prepirinenques.
Tot el conjunt és travessat pel riu Segre, amb una ribera frondosa coberta de bultra, on aboquen les seues aigües rius com el Sió, el Farfanya i el Noguera Ribagorçana, que configura un agradable espai natural al voltant de l'embassament de Santa Anna.Els paisatges semblen creats per realitzar llargues caminades a peu, a cavall o en bicicleta. La pesca, al riu Segre o a l'embassament de Santa Anna, és ideal per reposar i disfrutar de la natura i el silenci. La caça, sobretot d'aus, també hi és present en espais acotats com Montgai i la Figuera.

TALARN Ó SANT ANTONI (PALLARS JUSSÀ)

L'embassament de Sant Antoni és un embassament del riu Noguera Pallaresa, afluent del riu Segre, situat a la comarca del Pallars Jussà. El pantà s'estén entre els municipis de la Pobla de Segur, Salàs de Pallars i Talarn, a la vall antigament coneguda com a Susterris i va negar l'església de Sant Antoni de Susterris.
La seva construcció es va iniciar l'any
1913 per part de l'empresa canadenca Barcelona Traction, coneguda per aquest motiu com la La Canadenca.

Té una longitud aproximada d'11 km i una alçada màxima de 86 m, la longitud de la presa en la seva coronació és de 180 m. La capacitat és de 205 hm³ i la superficie de la lamina de aigua amb la seva màxima capacitat és de 927 ha. L'embassament recull l'aigua de 2.000 km². Actualment és el tercer l'embassament més extens de tot Catalunya, per darrere de l'embassament de Canelles i de Riba-roja. Té una potencia de 300.000 kw.

BOADELLA (ALT EMPORDÀ)

Curiosament, encara que la presa del pantà té el nom del municipi de Boadella no pertany a aquesta població, sinó a Darnius. El primer projecte de construcció de la presa havia previst el seu emplaçament a uns cents metres riu avall, dins del terme de Boadella. El canvi d’ubicació de la presa anys després durant la seva construcció no va modificar el nom del pantà i així el coneixem actualment amb aquest nom.
Com a dades d’interès destaquem:

• Data de construcció: entre l’any 1962 i el 1969.
• Alçada màxima des dels fonaments a la corona: 62,98m.
• Alçada màxima des del riu fins a la corona: 53,90m.
• El volum total en diversos tipus de formigó: 160.000m3.
• Amplada de la corona: 250m.
• 3 comportes de 12m x 5m, que evacuen 740m3/seg.
• 2 desaigües de fons de 1m x 2m que evacuen 60m3seg.
• 3 tomes d’aigües per a poblacions, amb capacitat de 300 l/seg.
• 1 toma per a regadius amb capacitat de 7m3/seg.

dimarts, 3 de juny de 2008

UTXESA (SEGRIÀ)

L'Embassament d'Utxesa està situat a la comarca del Segrià, entre els termes municipals de Torres de Segre i Sarroca de Lleida. És un pantà únic a Catalunya ja que no es trova a cap riu sino al mig del traçat del Canal Industrial de Seròs. Encara que es considera dintre del conca del riu Segre.
Aquest embassament es podria dir que està format per dues parts. La formada per la inundació de les valls del Seca i de la Valleta, que formen la part del embassament coneguda com la del Seca i la part coneguda com d’Utxesa que es la part inundada de la vall d’Utxesa. Es construir en un temps record i va entrar en funcionament l'any 1914.Com s'ha comentat l'aigua arriba pel Canal de Seròs, per l'anomenat canal petit, amb una aportació màxima de de 60 m³/s i l'aigua surt en direcció a la central hidroelèctrica pel tram del canal anomenat canal gran amb una capacitat màxima de 120 m³/s.

Per la seva construcció es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part interior per evitar l’acció de la erosió. Les dos primeres es troben a les valls del Seca i de la Valleta, de 360 i 125 m de longitud respectivament i d’aproximadament 17 d’alçada, i la més gran de 28 m d’alçada i 350 m de longitud a la vall d’Utxesa. La superfície de l’embassament és de 272,3 ha i té un perímetre de 19,5 km. La capacitat de l'embassament s’ha anat reduint per la sedimentació de fangs i el creixement de la vegetació fet que ha provocat una disminucuó de la capacitat inicial de 10 hm³ als menys de 4 de l’actualitat.

Es important destacar que aquest embassament s’ha convertit en una important zona humida que es utilitzat com a habitat per moltes espècies aquàtiques i aus migratòries, fet que no ha passat desapercebut per la Conselleria de medi ambient que el declara el 23 d’octubre de 1990 Reserva Natural de Fauna Salvatge.

COLOMERS (BAIX EMPORDÀ)

L'embassament de Colomers es va començar a construir a principi dels anys 60, pagat per l'Estat, com a compensació per als regants pel transvasament del Ter cap a Barcelona. El 1969 es va acabar l'obra, si bé fins al 1974 no es va enllestir definitivament. Pot embassar més d'un hectòmetre cúbic d'aigua, però la falta d'acord entre les administracions i les comunitats de regants del Baix Ter van fer que no entrés mai en servei. Darrerament, aquests regants han reclamat que s'adeqüi per poder emmagatzemar aigua per a la temporada de reg, vistos els problemes cada vegada més habituals derivats de la situació de sequera.

SUSQUEDA (SELVA)

Indret: Pantà de Susqueda, al riu Ter.
Ubicació: Al terme municipal de Susqueda.
Accés: Des del Pasteral, a la carretera N-141 de Girona a Olot, entre la Cellera i Amer

Breu història: el pantà de Susqueda és l'últim en el temps i més important embassament del sistema d'aprofitament hidrogràfic del Ter (Sau-Susqueda-El Pasteral). Un cop superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctica de Catalunya inicià la seva construcció al 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona. El pantà fou inaugurat al 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós. A part de la seva funció en la producció d'energia elèctrica, reserva d'aigua i regulament del cabal del Ter, té un atractiu paisatgístic considerable en trobar-se emmig d'un paisatge frondós i muntanyenc.

Un llac artificial considerable al cor de les Guilleries.

En aquesta vista del pantà de Susqueda des de l'antic priorat del la Mare de Déu del Coll, amb els cingles del Far al fons, es pot veure la vall de l'antic poble de Susqueda, ara ocupat totalment per les aigües embassades que provenen del Pantà de Sau i de les nombroses rieres (de Puig-de-rajols, de Rupit, de l'Om...) que s'escolen per les muntanyes.
La seva paret, amb forma convexa i d'una alçada de 125 metres, pot emmagatzemar 225 milions de metres cúbics d'aigua i produir, gràcies a la central hidroelèctrica construïda 4,5 quilòmetres més avall que aprofita la força del salt, 180 milions de Kilowats/hora. La quantitat d'aigua, el fet d'estar situat en una zona d'activitat sísmica, la forma de la seva paret... han alimentat des de la seva creació el temor a l'esfondrament i a la inundació en els pobles de la vall del Ter fins a Girona: el Pasteral, La Cellera, Anglès, Bonmatí, Bescanó, Salt...
És molt conegut l'episodi del 22 abril de 1983, quan Ràdio Girona va emetre fragments del llibre «Susqueda», de Miquel Fañanàs, una història fictícia que relata l'enrunament de la presa i la posterior inundació dels pobles de la vall del Ter; i part de la població d'aquests pobles va deixar casa seva per unes hores per anar a llocs més segurs.

EL PASTERAL (SELVA)

L'embassament del Pasteral, al terme municipal de Cellera de Ter, pren el nom del barri del mateix nom d'aquest municipi.

Pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva.

SAU (OSONA)

L'embassament de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva.

L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 165,26 hm3. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.

El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.

SANT PONÇ (SOLSONÈS)

L'embassament de Sant Ponç fou construit entre els anys 1949 al 1954.

Està situat a la vall mitjana del riu Cardener, a la comarca del Solsonès, al límit amb el Bages. Forma part del conjunt d'embassaments de la conca del riu Llobregat.

S'ha aprofitat el congost format pel Cardener a l'indret de l'ermita de Sant Ponç (Clariana de Cardener) per a la construcció del pantà damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d'aigua.

Amb 60 metres d'alçada de la presa, té una capacitat de 24 hm3 i la superficie total de l'embassament es de 318 ha.

dilluns, 2 de juny de 2008

SEVA (OSONA)

Es un dels menys coneguts d'embassaments. Hi han dues presses i estan una mica separades de Seva, vam tenir que endinsar.se en un camí forestal fins que van trobar els dos embassaments un al costat de l'altre.